Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

hi1

pron. [LC] És emprat:
a) Denotant el lloc on és o s'esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Els he dit que anessin a casa de la mare, i ara hi són. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava. Aquesta palanca està consentida: no hi passem. T'he manat que les posessis damunt de la taula, i no les hi has posades.
b) Fent relació a una determinació introduïda amb la preposició amb. S'havia promès amb l'Agustí, però no va arribar a casar-s'hi.
c) Fent relació a un complement introduït amb la preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar.
d) Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, estar i semblar. Deia que no es tornaria vermell i s'hi ha tornat.
e) Acompanyant alguns verbs de percepció usats intransitivament. És sord: no hi sent. No hi veu de cap ull.
f) Acompanyant el verb haver en un ús impersonal. Hi ha persones molt dolentes.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions